Llibre de gentil e los tres savis
Esdevent Ramon en un bel prat: en lo mig avia un gran arbre e una bela fontana. A la ombra de l'arbre estava una bela dona molt ornadament vestida e plorava, planya e deïa aquestes paraules:
"Ha, trista dolorosa! E con és molt avorrida en esta present vida! Car siència, ta germana, ha moltz servidors qui la aprenen per filosofia, e tu n'as pocs, segons ta dignitat e honor." Ramon venc a la dona, la qual humilment saludà, e la dona agradablament li reté ses saluts. Demanà Ramon a la dona com era apelada, ni per què estava en plants e en plors. "Ramon", dix la dona, "jo són apelada Filosofia d'amor, e planc e plor per so car he pocs amadors, e ma germana Filosofia de saber n'à molts més que mi."
"Filosofia d'amor", dix Ramon, "què és causa que Filosofia de saber ha més servidors que vós? Ni per què vós n'avets enveja, pus que ela és vostra sor?" "Ramon", dix la fona, "la ocasió per què ma sor à més servidors que mi, és car los homes, can comensen apendre siències, comensen amar saber per mi, car sens mi no poden amar saber; e con saben les sciències, amen la filosofia d'aqueles e an-ne feyts molts libres e moltes arts; e adeliten-se en amar les sciències, e no en amar mi ni ma filosofia d'amar, qui és pròpiament de ma essència e natura; e per aisò, can volen amar, no saben amar mi ni mes condicions, en tan gran virtut con saben entendre veritat de les causes que aprenen; e asò és per so car estan longament en apendre sciències d'enteniment e de veritat, e no en apendre siències d'amor e de bondat. E per aisò se seguex contra mi enjúria e peccat e gran dampnatge a molts amadors de saber; car aitant com mais saben sens amar mi e bondat, aitant an major manera de fer mal e de enganar e trair los uns los altres. E per aysò planc e plor e estag en desconort e tristor. E enveja ni erguyl no.m fa plorar, mas plor per so car los demés homes d'est món no saben amar; car si sabien tan bé amar con saben entendre, per mi e per ma sor poria ésser tot lo món ordenat e en bon estament. Car lo món s'auria a la fi a la qual és creat, de la qual fi lo desvien los demés homes d'aquest món".
Can Ramon ac entesa la clamor de Filosofia d'amor, dix a la dona que él avia feita una art de bona e vera amor, qui és apelada Art amativa, ab la qual pot hom ligar la volentat a desirar bé e a esquivar mala amor, e a amar Déu, si metex e son pruyme. Car enaixí com l'enteniment francament s'enclina a saber veritat per art de saber, enaxí pot hom, per art de bona e vertuosa amor, francament enclinar sa volentat a amar bé e bones obres e esquivar mal e males obres.
Encara vos dic que prepòs fer un Arbre d'amor, lo qual vuyl que sia apelat per lo vostre nom, e serà arbre on se contendrà art d'amar bé e esquivar mal. E si aquests dos llibres són apreses per molts homes, poran ésser ocasió en partida con per él siats consolada
Molt plac a la dona so que Ramon deïa, e vol que comensàs l'Arbre de filosofia d'mor e que li donàs la Art amativa. E en aquels dos llibres volia ligir e veer si era ver so que Ramon dehia.