Gènova

RAMON LLULL A GÈNOVA

Ramon Llull va viatjar a Gènova almenys en sis ocasions. Hi va trobar bona acollida en els ambients pietistes i va fer amistat amb el noble genovès Percival Spinola. En una breu estada de l’any 1290 va traduir a l’àrab l’Ars inventiva veritatis. És també en aquesta república marinera on, el 1293, pren la decisió de viatjar al nord d’Àfrica, desitjós d’implicar-se personalment en la conversió dels musulmans. La por a ser empresonat de per vida i fins i tot lapidat el sumeix en una profunda crisi psicològica i emmalalteix greument; en aquest procés té diverses visions i decideix ingressar en l’orde terciari franciscà. Finalment s’embarca cap a Tunísia. Ell mateix explica magistralment aquest episodi al llibre autobiogràfic Vita coetanea.

El 1302 arriba de nou a Gènova després d’un llarg viatge per Xipre i Armènia Menor, durant el qual compon el Llibre dels mil proverbis. A la capital ligur escriu la Lògica nova i, al maig del 1303, tradueix al llatí la Retòrica nova que havia escrit en català a Xipre. Al febrer de 1304, estant a Montpeller, fa una escapada d’un mes a Gènova i potser una altra a l’estiu del 1305; el 1308 s’allotja de nou a la ciutat.

GÈNOVA, LLAVORS I ARA

Gènova, capital històrica de la Ligúria, té un dels ports més importants de la Mediterrània. Va ser conquerida per Roma l’any 222 aC. Va pertànyer als bizantins, als longobards, a l’imperi Carolingi i a l’imperi Germànic. Al segle XI, els comerciants, artesans i burgesos van instituir la república de Gènova. La ciutat va passar a ser llavors una potència marinera de primer ordre que va arribar a dominar el comerç marítim de la Mediterrània i va obtenir el control de les illes de Còrsega i Sardenya. «La Superba», com es coneixia llavors a Gènova, va participar en les croades i va tenir freqüents disputes amb altres repúbliques marineres com Pisa i Venècia pel control del comerç marítim.

A Gènova destaquen diversos elements patrimonials de la baixa edat mitjana: la catedral o duomo de Sant Llorenç (segles XI-XVI), el port vell (Porto Antico), el far de la Torre de la Lanterna (del 1128, símbol de la ciutat ), l’església de Sant Mateu (construïda entre els segles XII i XIII per la rica família Doria), i la Porta Soprana (porta principal d’accés a la ciutat, anterior al segle XIV).