Europa i la Mediterrània

 

Gènova

RAMON LLULL A GÈNOVA

Ramon Llull va viatjar a Gènova almenys en sis ocasions. Hi va trobar bona acollida en els ambients pietistes i va fer amistat amb el noble genovès Percival Spinola. En una breu estada de l’any 1290 va traduir a l’àrab l’Ars inventiva veritatis. És també en aquesta república marinera on, el 1293, pren la decisió de viatjar al nord d’Àfrica, desitjós d’implicar-se personalment en la conversió dels musulmans. La por a ser empresonat de per vida i fins i tot lapidat el sumeix en una profunda crisi psicològica i emmalalteix greument; en aquest procés té diverses visions i decideix ingressar en l’orde terciari franciscà. Finalment s’embarca cap a Tunísia. Ell mateix explica magistralment aquest episodi al llibre autobiogràfic Vita coetanea.

El 1302 arriba de nou a Gènova després d’un llarg viatge per Xipre i Armènia Menor, durant el qual compon el Llibre dels mil proverbis. A la capital ligur escriu la Lògica nova i, al maig del 1303, tradueix al llatí la Retòrica nova que havia escrit en català a Xipre. Al febrer de 1304, estant a Montpeller, fa una escapada d’un mes a Gènova i potser una altra a l’estiu del 1305; el 1308 s’allotja de nou a la ciutat.

 

GÈNOVA, LLAVORS I ARA

Gènova, capital històrica de la Ligúria, té un dels ports més importants de la Mediterrània. Va ser conquerida per Roma l’any 222 aC. Va pertànyer als bizantins, als longobards, a l’imperi Carolingi i a l’imperi Germànic. Al segle XI, els comerciants, artesans i burgesos van instituir la república de Gènova. La ciutat va passar a ser llavors una potència marinera de primer ordre que va arribar a dominar el comerç marítim de la Mediterrània i va obtenir el control de les illes de Còrsega i Sardenya. «La Superba», com es coneixia llavors a Gènova, va participar en les croades i va tenir freqüents disputes amb altres repúbliques marineres com Pisa i Venècia pel control del comerç marítim.

A Gènova destaquen diversos elements patrimonials de la baixa edat mitjana: la catedral o duomo de Sant Llorenç (segles XI-XVI), el port vell (Porto Antico), el far de la Torre de la Lanterna (del 1128, símbol de la ciutat ), l’església de Sant Mateu (construïda entre els segles XII i XIII per la rica família Doria), i la Porta Soprana (porta principal d’accés a la ciutat, anterior al segle XIV).

 

Cites de Ramon Llull

 
«L’home golafre quan no menja plora i quan ha menjat se’n penedeix»
 

Missatges sobre Ramon Llull

 
Ramon Llull ha estat considerat per alguns un alquimista, una ciència medieval que ell mai no va practicar.
 

Últimos posts

 
  L’Ajuntament de Palma presenta enguany, dins l’...
 

Últimes creacions