L'Ars, panacea o quimera
Cap al 1274 es retira al puig de Randa, una muntanya situada al centre de Mallorca, on es lliura a la meditació i a la contemplació. Allà, fent vida d’ermità, li esdevé la Il·luminació i decideix escriure el seu sistema filosòfic, l’Ars. Aquesta Ars (paraula llatina que significa ‘art’) era una tècnica complexa, ideada per ell mateix, per interpretar la realitat, trobar la veritat i demostrar-la; i d’aquesta manera justificar la fe cristiana per la raó. I això, mitjançant tècniques racionals semimecàniques, de notació simbòlica i de diagrames combinatoris.
L’Ars o Art, dotada d’una vocació universal i de la qual va fer diferents versions, partia de principis comuns a les tres religions monoteistes de l’època (cristiana, musulmana i jueva) i havia de ser infal·lible en la conversió dels «infidels». D’altra banda, l’Art constituïa, segons ell, un mètode apte per a totes les àrees del saber del segle XIII (teologia, ciències naturals i humanes). Es tractava d’un intent ingenu i genial alhora de mecanitzar i matematitzar el coneixement. En tot cas, una tasca filosòfica ingent a la qual va consagrar la vida i l’obra literària, de tal manera que fins i tot les seves novel·les i poesies tenien com a objectiu la divulgació teològica i l’aproximació del lector a l’Art.
