Messina

RAMON LLULL A MESSINA

El maig de 1313 un octogenari Ramon Llull s’embarca des de Mallorca cap a Messina (Sicília). Visita Frederic II, rei de l’illa, al qual havia dedicat el llibre De novo modo demostrandi. El rei Frederic, germà del rei d’Aragó i cunyat dels de Mallorca i de Nàpols, era vist pels espiritualistes franciscans (amb Arnau de Vilanova al capdavant) com un líder somiador, procliu a les aventures de conquesta espiritual mar enllà. Llull roman un any a Messina (fins al maig de 1314); a la seva cort reial es respira un ambient culte, teològic i místic. Tanmateix, l’ajuda tangible que rep del rei de Sicília per als seus propòsits missionals serà més aviat escassa. Malgrat la seva avançada edat, Llull viu a Messina un període de treball intens durant el qual s’entesta a predicar als jueus de la ciutat i escriu ni més ni menys que trenta-vuit obres, entre elles Llibre de consolació d’Ermità; també prepara la que serà la seva darrera missió en terres africanes.

MESSINA, LLAVORS I ARA

Messina, anomenada «la porta de Sicília», és la capital de l’illa. Està situada al costat de l’estret del mateix nom que la separa de la península Itàlica. L’any 468 els vàndals van prendre la ciutat als romans, que va ser després conquerida pels ostrogots, Belisario, els àrabs (842) i els normands (1060). En l’alçament de les Vespres Sicilianes (1282) la ciutat va passar a mans de Pere II de Catalunya i Aragó. Fou, juntament amb Palerm, el centre principal de l’administració catalana al Regne de Sicília, que comprenia la major part del sud d’Itàlia. En aquell període, el port de Messina, capaç d’albergar sis-cents vaixells, va viure un període de gran prosperitat.

Es conserven a Messina algunes necròpolis romanes, així com diversos temples cristians, entre ells la catedral o duomo de Santa Maria Assunta (bizantina, reconstruïda al segle XII) i l’església de l’Annunziata dei Catalani (segle XII), edificada sobre un temple de Neptú. La majoria dels monuments de Messina van haver de ser reconstruïts després dels terratrèmols de 1783 i de 1908 (seguit aquest d’un devastador tsunami que va destruir la ciutat gairebé del tot) i dels bombardejos de 1943.