Europa i la Mediterrània
Montpeller
RAMON LLULL A MONTPELLER
Ramon Llull va recalar a Montpeller en diverses ocasions per visitar Jaume II, rei de Mallorca, comte del Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller, que tenia en aquesta ciutat la seva residència habitual. Llull realitza el seu primer viatge a la ciutat el 1275 amb l’objectiu de demanar ajuda al llavors encara príncep per a la construcció d’una escola de llengües orientals a Miramar (Mallorca). El 1283 el trobem de nou a Montpeller, on escriu l’Ars demonstrativa i la part principal de Blanquerna. El 1290 redacta, també a Montpeller, l’Ars inventiva veritatis i s’entrevista amb el ministre general de l’orde franciscà, Ramon Jofré (o Gaufred), el qual l’any següent atorgarà a Llull el permís per visitar els convents franciscans de Roma i de la Pulla (sud-est d’Itàlia).
De nou s’instal·la a la ciutat provençal entre l’octubre de 1303 i el febrer de 1304; és llavors quan escriu la Disputatio fidei et intellectus, potser recordant les encara recents discussions de Xipre i Armènia Menor (1301-1302). Després d’una escapada d’un mes a Gènova, redacta el Liber de ascenso et descensu intellectus i el Liber de fine, finalitzat el 1305. Des del maig de 1308 fins a la tardor del 1309 Llull es refugia de nou a Montpeller, on torna al maig de 1312 per, al juliol, viatjar a la seva Mallorca natal. El seu magisteri a Montpeller, ciutat universitària, és important; però el que més impressiona és el nombre d’obres que hi escriu: quaranta.
MONTPELLER, LLAVORS I ARA
Montpeller és la capital del departament de l’Hérau, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, al sud de França. Està situada a dotze quilòmetres de la costa. El seu origen no és romà; va ser fundada entre els segles VIII i X i va adquirir una gran importància política i comercial durant la seva vinculació històrica a la corona catalanoaragonesa (1204-1350). Va ser la ciutat natal de Jaume I el Conqueridor, que la va considerar «la millor ciutat de l’univers», i residència habitual del seu fill, Jaume II, rei de Mallorca. A partir del segle XII, Montpeller va obtenir gran renom pel comerç d’espècies exòtiques i per l’elaboració d’un vi especiat, el «garhiofilatum». El 1382 la ciutat va ser definitivament incorporada a la corona francesa.
A l’edat mitjana, Montpeller estava envoltada per unes sòlides muralles que el cardenal Richelieu (1585-1642) va fer enderrocar; d’aquell recinte medieval es conserven la torre dels Pins (segles XII-XIV) i la de la Babota (segle XIV). La catedral de Saint-Pierre (segle XIV) presenta dues torres característiques. La universitat de Montpeller, fundada l’any 1220, és una de les més antigues de França (especialment la seva facultat de Medicina); acollia savis de totes les confessions i hi van passar Nostradamus, François Rabelais, Arnau de Vilanova i el propi Ramon Llull.