Ramon Llull: obra

Pròleg de l’obra de Ramon LLull Blanquerna (1283-1285). Edició publicada a València per Joan Jofre el 1521. Photoaisa.
Primera pàgina d’una edició del segle XV del Llibre de la contemplació de Déu, obra escrita per Ramón Llull entre 1271 i 1274. Iberfoto. Photoaisa.
Pàgina d’inici del pròleg del Libre del Orde de Cavaylería. Manuscrit facsímil del segle XV. Iberfoto. Photoaisa.
Portada del còdex De Laudibus Beatissimae Virginis Mariae, de Ramon Llull. Edició publicada a París per Gui Marchand el 1499. Miniatura. Barcelona. Biblioteca de Catalunya. M.C.Esteban/Iberfoto. Photoaisa.

S'han comptabilitzat fins a 265 títols de Ramon Llull, dels quals es conserven tan sols 30 còdexs originals. Heus aquí algunes de les seves obres principals, presentades per ordre cronològic.

1.    Ars compendiosa inveniendi veritatem (1274). Constitueix la primera versió de l'Art, inspirada en la il·luminació viscuda a la muntanya mallorquina de Randa i escrita al monestir de la Real (Palma).  

2.    Llibre de contemplació en Déu (1273-1274). És el seu primer llibre. Ha estat qualificat d'«enciclopèdia sistemàtica de Déu i de la natura» i de «catedral bibliogràfica» per la seva ambició conceptual i per la seva enorme extensió (més de mil pàgines en la versió més compacta). Constitueix una crida constant a la pietat, per part d'un Llull que acaba d'experimentar la conversió i plora els seus pecats.

3.    Llibre del gentil e dels tres savis (1274-1276). Presenta una polèmica religiosa en termes tolerants entre un gentil que no té coneixement de Déu, un jueu, un musulmà i un cristià. Llull demostra un alt grau de coneixement de la religió islàmica i de la judaica. La ficció mostra un debat emotiu i elegant basat en combinacions binàries.

4.    Llibre de lorde de cavalleria (1274-1276). Petit tractat sobre els valors morals i religiosos vinculats a l’exercici de les armes.

5.    Doctrina pueril (1274-1276). Catecisme didàctic, adreçat a un públic laic.

6.    Romanç d’Evast e Blaquerna (1283). Es tracta de la gran novel·la de Ramon Llull, coneguda sovint per Blanquerna, i escrita a Montpeller. Blaquerna és el nom del jove protagonista, fill d'Esvast, que abandona la seva família i passa una sèrie de proves a la recerca de la perfecció espiritual. En el seu periple, arriba a abat i a papa i, com a tal, pren decisions importants, sempre de forma "correcta". Conté les obres Llibre d'Amic e Amat i Art de contemplació i és fruit de la maduració de la seva experiència espiritual a Miramar.

7.    Llibre d’Amic e Amat (1283). Constitueix una joia de la literatura mística i presenta l’experiència contemplativa del monjo Blanquerna. Evoca subtilment la tradició sufí musulmana.

8.    Art demostrativa (1283). Va ser escrita a Montpeller i constitueix una segona versió de l'Art de 1274. Es presenta acompanyada de les Figures i de l’Alfabet, que fan visibles els components estructurals de l'Art i faciliten el maneig dels mecanismes combinatoris i dels càlculs.

9.    Llibre de meravelles (1287-1289). Aquest llibre, conegut també com el Fèlix, constitueix una ambiciosa novel·la didàctica i va ser escrita durant la seva primera estada a París. El protagonista, Fèlix, és un pelegrí que observa sorprès (en català medieval meravellat) la realitat de l'època. Combina la narració amb els diàlegs de caire didàctic. Conté el Llibre de les bèsties.

10.  Llibre de les bèsties (1287-1289). Ocupa, dins del Llibre de meravelles, el lloc que correspon a un tractat de zoologia, però és en realitat una seriosa reflexió sobre la política i la corrupció en forma de faula. En el personatge de Renard (la guineu), Llull retrata algunes de les facetes més tenebroses de la condició humana.

11.  Taula general (1293-1294). Nova versió de l’Art, que escriu entre Tunis i Nàpols.

12.  Desconhort (1295). Es tracta d'un treballat debat en vers entre Ramon (és a dir, ell mateix) i un ermità reticent a la seva causa. En el llibre expressa el seu propi desànim, després de trenta anys de lluitar per l'Art. En aquest poema incorpora recursos literaris propis de la poesia trobadoresca.

13.  Arbre de ciència (1295-1296). Escrit a Roma, constitueix una versió de l'Art en forma d'enciclopèdia, destinat a un públic no universitari. No es tracta d'un catàleg a l'estil medieval tradicional, sinó que, mitjançant setze simbolismes arboris (que corresponen a altres tants capítols), mostra l'articulació entre totes les ciències, segons els principis de l'Art. És considerada la variant més bella i completa de l'Art lul·lià.

14.  Arbre exemplifical (1295-1296). És el quinzè arbre o capítol de l'Arbre de ciència. Ofereix exemples dels catorze arbres anteriors, amb un caire fonamentalment temàtic; té una dimensió literària, didàctica i fins i tot lúdica.

15.  Cant de Ramon (1300). Es tracta d'una autobiografia en vers, escrita a Mallorca, que cerca la complicitat del lector per a la causa de l'autor. En aquest poema, que també recorda la poesia dels trobadors, es plany de l'èxit limitat de la seva empresa, amb fragments molt emotius.

16.  Retòrica nova (1301). Aquesta obra dóna consells i regles per fer discursos, els quals han de contenir quatre elements: ordre, bellesa, ciència i caritat. Llull és conscient del poder de la retòrica i la formula de nou.

17.  Lògica nova (1303). Escriu aquesta obra a Gènova. En aquesta lògica, que qualifica de nova perquè està edificada sobre l'Art, pretén posar regles a la concepció de la realitat, més que al llenguatge, tal com correspondria a un tractat de lògica convencional.

18.  Liber de fine (1305). Es tracta de la seva obra política més important i va ser escrita a Montpeller. Hi parla de la predicació als «infidels» i d'una eventual croada militar a Terra Santa com un projecte geoestratègic tangible que inclou aspectes concrets com la jerarquia o l'itinerari.

19.  Art breu (1308). Aquesta obra, escrita a Pisa, fou redactada amb voluntat simplificadora i per això ha estat la versió més difosa i llegida de l’Art. Inclou les Figures i l’Alfabet. Constitueix una versió abreujada de l'Art general última (1305-1308).

20.  Vita coetanea (1311). Obra autobiogràfica dictada per Llull a un monjo de la cartoixa de Vauvert, a París. Conté un bon nombre de detalls sobre la seva pròpia vida. Està considerada una de les millors autobiografies medievals.

21.  Fantàstic (1313). Opuscle escrit durant el viatge de París a Viena del Delfinat, on s'havia de celebrar un concili de l'Església. Presenta un diàleg estèril entre el clergue Pere i Ramon (ell mateix). Es qualifica a si mateix de fantàstic, és a dir, de 'boig' en català medieval.

22.  Art abreujada de predicació (1313). Escrita durant una estada a Mallorca. Es tracta d'una col·lecció de sermons i constitueix de fet una exposició de la seva idea de la predicació, que era el mitjà de comunicació més eficaç a l'edat mitjana. 

 

Cites de Ramon Llull

 
«Com que el que saps no és tant com el que no saps, no parlis gaire»
 

Missatges sobre Ramon Llull

 
Ramon Llull ha estat considerat l’artífex del català literari.
 

Últimos posts

 
  L’Ajuntament de Palma presenta enguany, dins l’...
 

Últimes creacions