Religiós

Ramon Llull resa a la muntanya de Randa (Mallorca). Breviculum, I. Thomas le Myésier, 1325

Es tracta de la dimensió més rellevant i coneguda de Ramon Llull. Teòleg, missioner, místic (se l’ha considerat pare de la gran tradició mística ibèrica), ermità, moralista, predicador, cristià convers i actiu i no obstant això laic (no sacerdot). Des d’una visió pròpia del franciscanisme reformista, el seu afany predicador, que va sorgir d’un moment d’il·luminació divina, era integral i sincer.

Va ser precursor de l’ecumenisme, és a dir de la convivència pacífica entre religions, i va proposar la raó, entesa com a universal i comuna al gènere humà, com a mètode per a convèncer els altres de les bondats de la pròpia fe. En els seus llibres sintetitza un discurs cristià amb elements islàmics (com la Lògica dAl-Gazzalí) i hebraics (com l’ús de lletres per a la representació d’idees, propi de la Càbala). Dins el cristianisme de l’època, el seu pensament, sempre lliure i independent, recull elements de l’escola dominica (la tendència racional) i de la franciscana (l’espiritualisme).

 

Cites de Ramon Llull

 
«L’home golafre quan no menja plora i quan ha menjat se’n penedeix»
 

Missatges sobre Ramon Llull

 
Ramon Llull ha estat considerat per alguns un alquimista, una ciència medieval que ell mai no va practicar.
 

Últimos posts

 
  L’Ajuntament de Palma presenta enguany, dins l’...
 

Últimes creacions