Llegir Ramon Llull

Portada del Libre del Orde de Cavaylería. Manuscrit facsímil del segle XV. J. Bedmar/Iberfoto. Photoaisa.

Heus aquí una selecció de vuit texts de Ramon Llull, escrits en català medieval i amb la grafia original. Estan per ordre cronològic. Cada un va acompanyat d'un breu comentari.

Llibre de contemplació en Déu

Escrit inicialment en àrab entre els anys 1271 i 1274, el Llibre de contemplació ens mostra un Ramon Llull pletòric de força i d'optimisme, als seus quaranta anys. Es tracta d'una obra ambiciosa, escrita a Mallorca, que ha estat qualificada d'enciclopèdia o retaule de l'edat mitjana, per la seva exhaustivitat i colorisme. Els dos primers fragments corresponen a la primera distinció, que comprèn tres capítols (dels 365 que té el llibre), i que porta per títol «D'alegre». La referència despectiva als joglars es dirigeix ​​en realitat als trobadors, als quals tanmateix Llull es devia sentir proper abans de la seva conversió, esdevinguda als trenta anys.

FONT: http://www.mallorcaweb.com/Mag-Teatre/llull/altresobres.html#Arbre%20de%20ciència

Llibre del gentil e dels tres savis

Aquest llibre va ser escrit primer en àrab entre 1274 i 1276 i traduït després al català. Tres savis (un jueu, un musulmà i un cristià) debaten davant un gentil (no creient), el qual haurà de donar la raó a un d'ells. La singularitat de la trama consisteix en què els tres savis tornen als seus països d'origen més convençuts encara de la seva pròpia fe, mentre el lector acaba el llibre sense saber qui ha sortit victoriós. En el fragment reproduït, l'autor narra la seva trobada, al costat d'una font, amb una dama anomenada «Filosofia d'amor». Destaca l'opció decidida de l'autor per la integració harmònica entre l'amor i la raó en un «Art amativa» en la qual la ciència estaria al servei del bé.

FONT: http://www.mallorcaweb.com/Mag-Teatre/llull/altresobres.html#Arbre%20de%20ciència

Llibre de les bèsties

III. De la traïció que Na Renart tractà del rey

El Llibre de les bèsties (escrit entre 1288 i 1289, probablement a París) és una faula en la qual Ramon Llull se serveix dels animals per llançar missatges morals de caire social i polític. Pertany al Llibre de meravelles o Fèlix. En el fragment reproduït apareixen l'elefant (Orifan), la serp, el gall i la guineu (Renart); aquest darrer trama una conspiració contra el rei. L'autor traça un paral·lelisme entre l'existència de grups contraposats d'animals (carnívors davant herbívors) i la difícil entesa entre els grups humans (cristians enfront de sarraïns) a la seva època.

FONT: Bibilonet (Guia interactiva de literatura catalana): El llibre de les bèsties de Ramon Llull. http://www.xtec.es/~lrius1/llull/contenidor.htm

Cant de Ramon

(fragments)

Aquesta selecció de fragments correspon al Cant de Ramon (1300), el poema autobiogràfic que Ramon Llull va escriure a Mallorca amb gairebé setanta anys d'edat. Hi podem apreciar aspectes importants de la seva pròpia vida: els anys de joventut i la visió de Crist crucificat (primera estrofa); una bella referència al monestir mallorquí de Miramar, on va fundar una escola de llengües orientals (segona); l'afany per convertir a sarraïns, tàrtars i jueus (tercera); el lament pels seus fracassos (quarta i cinquena); la consideració de la seva pròpia feina com de «trobador de llibres» (sisena); i una súplica al Senyor en la qual inclou béns com la salut, l’alegria, la llibertat i els bons companys (a les dues darreres estrofes).

 FONT: Llull, Ramon. «Cant de Ramon». Antologia general de la poesia catalana. Barcelona.

Ed. 62, MOLC, 1979. (p.11-12-13) http://www.musicadepoetes.cat/mdpAdmin/media/513-cantderamon.pdf

Desconhort

(fragments)

Desconhort és un emotiu poema autobiogràfic escrit en data imprecisa entre 1295 i 1305. L'integren 69 estrofes monorimes de 12 versos alexandrins cadascuna i havia de ser cantat segons el ritme del poema èpic carolingi Berard de Montdidier. Reflecteix la gran tristesa que envaeix l'autor, el qual se sent fracassat després de més de trenta anys de perseguir inútilment el suport de papes i reis per a la seva missió de convertir els «infidels» mitjançant les raons de la seva Art. Formalment es tracta d'un diàleg entre un monjo, partidari de la vida ermitana, i el mateix autor (Ramon) que, malgrat tot, tracta de no caure en el desànim i proposa de nou l'acció.

FONT: http://www.mallorcaweb.com/Mag-Teatre/llull/desconhort.html i Antoni Artigues (UIB).

Senyor Deus: pluja (89.11.a)

De Oracio (versos 694 a 732)

Aquests versos formen part del llarg poema Del consilii ('Del concili'), escrit el mes d'octubre de 1311, poc abans del concili de Viena del Delfinat (1311-1312), al qual es refereix. Ramon Llull el va escriure en el viatge de París a Viena (Vienne, Isère), al sud de Lió, on es dirigia per assistir al conclave de l'Església catòlica. En el text l'autor demana a Déu, una i altra vegada, pluja «perquè el mal fugi, ja que el pecat puja». Al ritme de la tornada, és fàcil imaginar el pas lent del cavall i la pluja en el camí.

FONT: Ed. Salvador Galmés: Ramon Llull, Rims, vol. II, Palma de Mallorca, Diputació Provincial de Balears, 1938, p. 255. http://www.rialc.unina.it/89.11.htm#Senyor%20Deus:%20pluja

 

Cites de Ramon Llull

 
«Com que el que saps no és tant com el que no saps, no parlis gaire»
 

Missatges sobre Ramon Llull

 
Ramon Llull ha estat considerat per alguns un alquimista, una ciència medieval que ell mai no va practicar.
 

Últimos posts

 
  L’Ajuntament de Palma presenta enguany, dins l’...
 

Últimes creacions