Xipre

RAMON LLULL A XIPRE

Amb un any de retard, Ramon Llull va rebre a Mallorca la notícia de la invasió de Terra Santa per part de les tropes tàrtares de Kasan de Pèrsia. Va decidir llavors (1301) viatjar a Xipre, amb el desig de viure de primera mà els canvis geopolítics que s’estaven produint a la Mediterrània oriental i que semblava que havien de significar l’expulsió dels musulmans de Jerusalem.

A Nicòsia, Llull debat amb els «infidels» de l’illa (monofisites, nestorians i altres), amb el permís d’Enric II de Lusignan, rei de Xipre i de Jerusalem. No aconsegueix però l’autorització reial que esperava per anar a convertir el sultà de Babilònia i el rei de Síria i Egipte. Al llibre Vita coetanea conta que un clergue i un criat amb els quals convivia van intentar matar-lo amb algun verí per robar-li els seus béns; aleshores Llull, convalescent, decideix fugir a la localitat de Famagusta, a la costa oriental de l’illa, on treballarà en el Llibre de natura. Més tard s’instal·la a Limassol, al sud, on el mestre templer Jacques de Molay el rep amb gran cordialitat i li ofereix allotjament a casa seva fins que recuperi la salut; aquesta amistat li obrirà les portes de l’Armènia Menor o Cilícia, on el rei era aliat dels templers. Al monestir xipriota de Sant Joan Crisòstom va escriure la Retòrica nova.

XIPRE, LLAVORS I ARA

Xipre és una illa de la Mediterrània oriental que actualment està dividida entre la part sud-oest, administrada per Grècia (on predomina la religió cristiana ortodoxa), i la part nord-est, administrada per Turquia (de majoria islàmica). El seu nom (Kypros en grec) està relacionat amb la paraula coure (cyprum en llatí) a causa de l’existència, a l’antiguitat, d’importants mines d’aquest metall a l’illa. Va ser dominada successivament pels romans, els bizantins i els àrabs. Entre 1192 i 1489, el Regne de Xipre va ser governat per la dinastia dels Lusignan, monarques d’ascendència francesa, entre els quals es compta Enric II, rei de Xipre i de Jerusalem, amb el qual va tenir contacte Ramon Llull. Aleshores Xipre constituïa una base fonamental per a les relacions comercials i polítiques d’Europa amb Àsia i amb l’Àfrica oriental.

Pel que fa al patrimoni arquitectònic, destaquen a Xipre les esglésies pintades de Tróodos, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (1985 i 2001); es tracta de nou esglésies i un monestir amb pintures murals d’icones bizantines. El seu bon estat de preservació és pel fet de trobar-se aïllades en el massís muntanyós de Tróodos, situat a l’interior, on els pirates no solien arribar durant els seus freqüents atacs a la costa.